Avui no tinc ganes de currar!

Estic mandrosa…estic a la feina i estic escribint al bloc.Sí, sé que això no està bé però ostres, no em concentro en res, no tinc ganes de treballar!! Avui no tinc ganes de treballar!! I això no està gens bé…

Sí noia, de tant en tant també passen aquestes coses. No ets la treballadora eficient i responsable que has de ser… i si avui faig una excepció i faig veure que treballo…?!

Ahir per casualitat vaig llegir el meu horòscop a l’AVUI.

Aries: has de ser optimista i preparar-te per als bons moments que estan a punt d’arribar. L’etapa de Capricorni sobre teu està a punt d’acabar i t’ha costat passar-ho… o alguna cosa així.

Veus, ja deia jo que alguna cosa passava? Aquesta desgana per tot, aquesta mandra per res, aquests canvis d’humor tan exagerats, aquesta por, aquesta angoixa…

Jo NO em vull fer gran, que la cosa cada vegada es complica més.

Avui no tinc un bon dia i sembla que sí. He aprés a fingir.Arribaré a fingir també els orgasmes? Espero que no déu meu…!

Voldria quedar-me a casa mirant la paret i deixar passar les hores… i no preocupar-me que "segur" que tot va encaixant de nou poc a poc, només cal estar preparada.

Mal dia. Alegria i tristor

[@more@]

5s comentaris

Valenta i optimista

Tinc gairebé 26 anys. He volat per voluntat pròpia i en busca de noves experiències a València, Cambridge, Dublín, Olot i ara toca Banyoles…

Mentrestant la mare em diu que he de ser més valenta i més optimista…que ella s’ho va fer tot sooooolaaaaaa!!

Valenta? Que no ho sóc prou?!

Tinc por del dia a dia, sí, i què li he de fer?

No m’espanta marxar lluny i sola…

Creixo davant els desafiaments i m’ofego dins d’una gota de pluja quan penso en el dia a dia, en la rutina setmanal on tots estem implicats, en tot allò que no depén de mi…

Dona i riu

Contradictòria jo? – No,gràcies.

[@more@]

4s comentaris

Jo que vaig nèixer el 1980 I

Fent memòria…

Biniki la dragona rosa Dragones y mazmorras

Mofli Ranma 1/2 Gorila el Maguila

Quins records…

M’emociona pensar com disfrutava d’aquestes sèries quan sortia del col.le… M’enganxava i res més importava…ni els crits de la mama per anar a berenar…

I ara no suporto la TV…

He de trobar vídeos d’aquestes sèries!!!!

Aquí havieu d’estar, al meu racó virtual :)

[@more@]

5s comentaris

Revival I

Fent memòria…

Biniki la dragona rosa Dragones y mazmorras

Mofli Ranma 1/2 Quins records més bonics!!

[@more@]

Desactiva els comentaris

Què en penso jo de mi?

Sempre m’ha obsessionat què pensen els altres de mi.

Em plantejo si em deuen veure com jo sóc realment.

Em pregunto si em veuen millor o pitjor del que sóc en realitat.

Em preocupa que els mals moments decantin la balança cap al costat equivocat.

Em neguiteja recordar companyes d’institut que no em saluden sense saber-ne el motiu.

Em fa riure plantejar-me quin record tenen de mi els meus "ex amics-amants".

M’inquieta obsessionar-me per temes que s’escapen de les meves mans com ara per exemple, què pensen els altres de mi.

Què en penso jo de mi??!!

petit princep

[@more@]

4s comentaris

Jo de gran vull ser com tu!!

Amelie

Jo de gran vull ser com tu, Amelie!

Potser si em dedico com tu a ajudar als altres a ser una mica més felissos, tot té sentit més de quatre dies seguits…Potser m’he de creure que m’assemblo una mica a tu si compto els cops que m’ho han dit… Però jo no sóc cap crèdula!

Una pel.lícula que és un conte. Una delícia!

Una pel.lícula que és un poema dolç i lleuger que explica amb música i colors unes històries que amaguen les tristors i neguits de cada protagonista però que no per això deixen de tenir somnis carregats d’esperança…

Ets la meva pel.lícula i per això ets aquí, per a recordar-te i creure que encara que ens costi tots podem viure a dins de la teva pel.lícula…. Només ens cal paciència.

[@more@]

5s comentaris

Algú vol demanar un desig??

Pensa el teu desig i bufa ben fort i que el vent s’emporti el desig ben lluny !!! :)

Dents de lleó

Vaig començar aquest bloc sense cap pretensió, sense pensar en les audiències ni en l’èxit que pogués tenir, sense pensar en quant duraria… Vaig començar només per aprendre a escriure cada dia una mica més i relaxar-me i meditar i coneixer-me i potser també pel puntet exhibicionista que tots i totes tenim… (tots! si no ,bé que podriem escriure a la nostra llibreta i guardar-la sota el llit i que ningú ho sabés…;) )

El meu primer desig, entre molts que en tinc, és seguir enriquint-me i aprenent dels que passeu i que a la vostra manera em feu sentir especial i important amb les vostres paraules… em feu somriure i això ja és un món! :)

Sentir-se acompanyada sense haver-ho buscat….

Dure el que dure aquest diari-bloc…gràcies!!

Desitgeu, desitgeu…

[@more@]

6s comentaris

Nervis…

… no trobo pis. Estic posant-me cada vegada més nerviosa. Massa gent buscant i poca oferta "en condicions i amb un lloguer just"…

… pisos de 600,700 i 800€ !! Qui ho pot pagar això cada mes?

…la Borsa Jove d’Habitatge una enganyifa. Els ajuts al lloguer per als joves impossibles d’aconseguir…

… la Mònica sembla no porta pressa perquè ella ja té pis i sempre pot allargar un any més el contracte… 22:27h. M’acaba de dir que no pot compartir pis perquè ha tingut despeses inesperades.Total, que m’he de buscar la vida sola… Merda!! :(

… jo segueixo d’okupa i n’estic cansada i al març he de marxar…

Què costa fer-se gran! Què costa voler marxar de casa! Si no ens deixen!! :(

Si jo només vull viure aquí… Masia catalana

Em jubilaré als 30 i viure a una masia dalt de tot del Puigsacalm!Ostres!!Allí segur que no l’especulació no em troba…

Nervis i preocupació, però per altra banda penso que tan debó tots els problemes del món fossin com els meus "mini" problemes…

Aix!!

[@more@]

4s comentaris

Potser…

Potser penso massa… perdo el temps, pensant en no sé exactament què?

Potser em calen objectius, tenir les coses clares, saber on vull viure, de què vull treballar, què em fa feliç, on vull viatjar, amb qui…Saber-ho tot!

Potser no cal pensar tant i fer més…però em pot la mandra, la inconstància i la por…Com es cura això?! Quina pòcima puc comprar?!

Por a patir. Por a que em facin mal. Por a que em vagin malament les coses…por de mi mateixa i de no saber què vull… por al pensar que mai pararà aquest desig interior de sempre voler més felicitat, de sempre pensar que tot pot ser un pèl millor… i mentrestant, estic vivint o em deixo portar per la rutina mentre penso i penso i penso…?? No vull pensar, vull deixar-me portar i prou…però, quant de temps noia? -" De tot et canses…"

La felicitat són moments, moments ben menuts, ben delicats i sempre s’escapen com l’aigua de la platja entre els dits de les meves mans, ben ràpid, sense poder fer res per aturar-los…però sóc tan feliç mentre els estic vivint!! El temps es para, no tinc virtuts, no tinc defectes, no tinc pors, no hi ha futur…només un gran somriure de punta a punta de la meva boca i del meu interior…i ja en tinc prou!

Potser em cal marxar un cop més. Tornar a començar un cop més i que tot al meu voltant sigui ideal…. Però em fa mandra… ara ja em fa mandra…

Potser cal no ser tan contradictòria.

Potser no cal patir per res i deixar fer…??

El pensador de Rodin

[@more@]

8s comentaris

Sexe i prou!

Aquest cap de setmana potser estreno la caixeta de condons que em vaig comprar. Dic potser perquè no se sap mai amb mi…almenys tinc algú amb qui estrenar-los però no sé si m’atreviré…aix!

Què hauria de fer per a tenir clar que el sexe pot ser nomès això, sexe sense compromís, sense implicacions, sense passat ni futur, sense responsabilitats cap a l’altra persona…?

Sóc poc enrotllada per pensar que el sexe ha de ser quelcom més que un "aquí te pillo aquí te mato? A mi, és que sempre m’ha fet mania embolicar-me amb algú que acabo de conèixer i de qui no conec els seus hàbits d’higiene… ves a saber on ha posat la llengua abans!! : P

Sóc contradictòria al desitjar saber què se sent però saber al mateix temps que no va amb mi això de ser conscient que ell no està motivat per una "servidora" més que en aquell precís moment?

Sempre he pensat que per als homes aquest tipus de situacions són molt més senzilles que per a les dones, almenys per a les dones que jo he conegut i amb qui he pogut parlar d’aquests temes sexuals.Tot és més bàsic i senzill per ells… en tenen ganes, proposen, enganxen a qui es deixa i disfruten al màxim el moment sense implicacions sentimentals… nomès sexe. I quan volen també poden tenir sexe amb amor… i nosaltres?

Les dones d’avui dia hem evolucionat en moltes coses i la nostra autovaloració i l’acceptació del nostre cos i la nostra manera de veure la vida, ha canviat i millorat si la comparem amb les nostres mares o àvies, però encara patim pel què diran i pel què pensaran quan ens referim al sexe… i això no pot ser! Ells disfruten més del sexe perquè no pensen tant?

Jo molt poc a poc, intento trencar aquestes petites restriccions mentals que m’he imposat a mi mateixa i a dia d’avui, puc assumir que em puc sentir atreta per una altra dona, puc reconèixer que tinc fantasies sexuals i que les vull explicar als meus "parella-amants", puc comprar una caixa de preservatius que no sé amb qui utilitzaré i puc tenir una vida sexual tal i com jo la vull tenir.

No obstant reconec que em falta sang freda i aprendre a no implicar-me emocionalment…Potser així gaudiria més d’aquells moments en els que em trobo envoltada de petons i de magrejos que podrien ser-ne més si jo em deixés… i qui sap si no començaria el dia següent amb més alegria ;) !

Per damunt dels meus dubtes i neguits tinc una cosa ben clara, m’encanta ser dona…!!!

Dones d'aigua

Bon cap de setmana… :)

[@more@]

8s comentaris