Com cada cert temps, em toca "redecorar la meva vida" (és l’eslògan del Ikea això?).
[@more@]
Redefinir els meus objectius. Perquè sense objectius, jo, em desoriento.Em perdo.Per voler agafar dreceres, perdo el fil.
Perdre la por a la mort. Llegir si cal llibres de budistes. Per alguna cosa deu ser que sempre porten cara de satisfets i "benfollats".
Potser només cal això, acceptar que cada cert temps, EM TOCA reinventar-me per a sentir-me en moviment.
Què tinc, com faig les coses, què m’agradaria fer, què em crea neguit, què puc millorar.
Què és sinó la meva vida que un aprenentatge constant ?
Ara, com cada cert temps, em sento fora del camí, parada, aturadissima, conformada,perduda. Segur que només em cal situar el peu esquerre,moure’l una mica, que no es note,però resituar-lo, que la mar salada m’espera i hi vull arribar.
M’agrada, aquesta vegada, escriure sense esperar audiències. Escriure perquè en tinc ganes i prou… m’agrada. Es un repte personal.
A tots ens cal un objectiu. I anar adaptant-lo.
I si. La vida es anar aprenent.
Els petits objectius són els que a la llarga ens duen als grans objectius, tendim sempre a voler més i és del tot humà necesitar marcar-se reptes.
Fracassar tampoc és cap delicte, sempre ens hem de deixar un marge d´error a la prova, i sense adonar-nos, de tot plegat, anem aprenent.
Holaaaa Encantada!!! Com m’ alegra veure que tornes a deixar-te caure per aqui
! Si no aprenessim res a la vida, ni ens equivoquessim, segur que ens avorririem, tot seria igual… cal ser capac d’acceptar el fet de que a la vida hi ha canvis, i que enlloc d’existir per donar-nos problemes, ens enriqueixen personalment. A mi tambe em passa que hi ha moments en que necessito redefinir-ho tot, i quan ho he fet… em sento mes be!!! Tot es clarifica i es fa mes definit.
L’important és no defallir i provar-ho i provar-ho …
Quina sort tenir-te per aquí de nou
Si de vegades va be “redecorar” la vida. Oerque les nostres prioritats i necessitats van canviant.
Mua
Fa uns dies vaig llegir “Quién se ha llevado mi queso?” i parlava una mica sobre els objectius i metes a assolir i sobre com adaptar-nos als canvis que de tant en tant sorgeixen a les nostres vides. Te’l recomano, està molt bé! Últimament faig molta publicitat d’aquest llibre
Em va agradar molt.
Redecorar, redefinir i reinventar… m’encanta!!!
Trobo que redefinir els nostres objectius és primordial i molt necessari, ja que si no ho fem, pot passar que al final no sabem per què estem fent quelcom ni els seus motius. Jo cada cert temps agafo una llibreteta que tinc i començo a anotar un munt d’idees sobre què vull fer de la meva vida, sobre les coses que n’estic satisfet i les que en canvi m’agradaria canviar. No sé si funciona molt o no, però almenys fa que em senti situat, i no tan desorientat. Pel que fa a reinventar, em recorda una mica a allò de “Don’t imitate, innovate”, jeje, és a dir, dissenyar noves rutes cap a la teva meta per tal de no caure en cap mena de rutina o monotonia. El teu post m’ha fet pensar i molt!!! gràcies, ens veiem per aquí.