Sóc una mentidera rehabilitada.De sempre he dit mentides.Sense importància.Sense conseqüències per a ningú altre que no fós jo mateixa.Però de mentides no se’n diuen, o sí?
[@more@]
Per què era una mentidera? Per dos motius ben clars: per a que no sàpiguessin més de mi del que jo volia mostrar i per a evitar bronques a casa.
Ara he tornat a mentir per a no fer-li més mal del que ja li he fet sense voler-ho. I ell ara és feliç.La meva mentida l’ha fet tornar a somriure i per a mi això és un món. Sóc mentidera, sí, però l’he fet feliç.
No vull pensar que l’hi he donat esperances.Només vull que no es senti exclós de la meva vida… potser m’he equivocat volent cosir el descosit… potser patiré les conseqüències si algun dia sap que l’he enganyat però què podia fer!
Sort que ens separen centenars de quilòmetres. Sort que no em por mirar als ulls quan parlem.Sort que sé dir mentides. Sort que ho he fet per ell.
Potser sóc una cagacalces.Però ho tornaria a fer.
Si dius mentides, que siguin dolces… Són les millors
P.D: Ja no tinc els “Records Buits”, pegati una miradeta quan vulgues encantada…
I gràcies per tot mentideraaaaaaaaaaaaa
Has estat infidel’???
Aix aix aix