Necessito tornar a la meva dosi setmanal d’escriptura… escriure el que em passa pel cap d’una manera ràpida i còmoda com ho és el teclat de l’ordinador.
Serà mandra, serà el fet de no voler que els meus pensaments siguin secret el que m’ha fet abandonar la temptativa d’escriure una mica cada dia al meu portàtil. Ho he de reconèixer, no té tanta gràcia com el fet d’escriure aquí i llegir els comentaris de les personetes que decideixen parar un moment al meu bloc…
M’ho agafaré amb més calma aquest cop. Com sempre he pensat i defensat,escriure per a mi és una teràpia!
I ara en necessito de teràpia, perquè tanta felicitat m’espanta i ja estic buscant sense voler-ho el forat per on escapar-me sense que es note… i quan em passe la por, tornar un altre cop sense que es note, silenciosament, sense donar temps a que em troben a faltar…
I que mai es note que estic acollonida de tanta feliçitat que sento dins meu…
El cor a punt d’explotar.
I la necessitat d’escriure’m, d’escriure-li i d’escriure’ls…
[@more@]
Eiii
Doncs escriu, coi! Que la felicitat es contagiosa. Contagian’s una mica porfaaaaaa.
Encantada, de tenir-te altra vegada entre nosaltres
Benvinguda Encantada!! Escriu tot el que vulguis, nosaltres t´escoltem
!!
Que bé que hages tornat! Tot era entrar ací i veure la teua darrera entrada, esperant que tornares.
A escriureeeeeeee!